dilluns, 29 de maig del 2017

Armes De l'antigüetat i modernes.


Armes, del passat a l'actualitat:

La katana:



Que es una katana?

La katana és un sabre que a l'època feudal japonesa era el símbol de la casta dels samurais. Té una longitud de devers un metre, corbada i amb un sol tall. Se solia portar juntament amb el wakizashi, i junts formen el daisho.
Malgrat que a vegades s'anomena com a katana qualsevol espasa japonesa, el nom de katana es refereix a un tipus concret, diferent del Tachi i d'altres classes. Normalment es duia a dins una funda que es passava pel costat esquer de l'obi, amb el tall cap amunt. Per desenfundar, s'agafa amb la mà dreta, mentre l'esquerra aguanta la saia per guanyar velocitat i precisió.
El tipus de katana més coneguda en l'actualitat és la coneguda com "Oda Nobunaga", en memòria al shogun creador d'aquest tipus de model, de fulla corbada i amb una llargada aproximada al metre.

Origen:

L'origen de la katana japonesa es remunta quan els xinesos de la dinastia Song van introduir al país una espasa anomenada "El desbudellador de cavalls" (斩马刀), nom donat, ja que era una arma que s'utilitzava en combat contra la cavalleria pesada per desbudellar el ventre dels cavall quan entraven en una envestida. Aquesta espasa més endavant va evolucionar a ser l'actual katana japonesa.

Caracteristiques:

La katana té una única fulla i és una mica corbada. És una arma que està pensada més per tallar que no pas per fer una estocada. La seva curvatura dóna a conèixer la necessitat d'obtenir un tall eficaç quan es controla sobre un cavall; la fulla recta tendeix a "encastar-se" en el moment del tall, mentre que la corba sempre fa un tall tangencial a la trajectòria de l'arma i amb ell evita que la katana quedi bloquejada.
La katana és utilitzada principalment per tallar i freqüentment és considerada una "guillotina de mà". Es desembeina amb el fil de la fulla cap amunt i es pot brandir amb una o les dues mans.
Tot i que l'art de la katana en el seu ús actual ha quedat quasi obsolet, en el kenjutsu ("Tècniques de sabres") va donar origen a un gendai budō - un art marcial modern. Mentre que l'essència del seu maneig persiteix en el iaido (antigament iai jutsu), que és l'art de "desembeinar tallant" i kendo ("Via del Sabre") que és l'art d'esgrimir una espasa de bambú coneguda com a shinai utilitzant com a protecció una màscara (Men) i una armadura (bogu). Les escoles originals del kenjutsu koryū encara existeixen i són practicades, com Niten Ichi Ryu, (Kashima Shintō RyūKashima Shin RyūKatori Shintō Ryū).

Fusell d'assalt:

Que es?

El fusell d'assalt és un fusell dissenyat per al combat amb capacitat de foc selectiu (capaç de disparar en mode automàtic o semiautomàtic). Els fusells d'assalt són l'arma d'infanteria estàndard en la majoria dels exèrcits moderns, i han reemplaçat gairebé completament els fusells tradicionals, més grans i potents, com l'M14 nord-americà, el FN FAL belga i el Heckler & Koch G3 alemany. Com a exemples de fusells d'assalt hi ha el fusell M16 i la carrabina M4 nord-americans, l'AK-47 soviètic, el G36 alemany, el Steyr AUG austríac, el FAMAS francès, o el CETME espanyol.


Caracteristiques:


El fusell d'assalt està a mig camí entre els subfusells, que disparen en general munició de pistola per a assalt a poca distància, i els fusells metralladors i metralladores lleugeres, que són menys versàtils. Per tal de categoritzar una arma de foc com a fusell d'assalt ha de tenir aquestes característiques:

  1. Ser una arma individual de la grandària d'una carrabina, que es dispara recolzant-la a l'espatlla.
  2. Ser capaç de fer foc selectiu; automàtic o semiautomàtic.
  3. Utilitzar cartutxos de potència mitjana, entre els de pistola i els de fusell tradicional.
  4. Tenir carregadors de gran capacitat i separables.

Els dos models més estesos de fusell d'assalt són l'AK-47 i l'M16. Els fusells automàtics com ara l'AR-15 i els fusells amb carregador limitat (de 5 a 8 bales, normalment versions civils dels fusells d'assalt), no són considerats fusells d'assalt per la seva incapacitat de fer foc selectiu.








dimecres, 24 de maig del 2017

grans invents !!!!

                                       GRANS INVENTS


               REVOLUCIÓ DE LA TELEVISIÓ




Resultado de imagen de television antigua



Va permetre que les persones puguessin assaventar-se de notícies de l'actualitat, i mes endevant va servir també d'entreteniment i diversió.

HISTÒRIA: Va ser inventada per John Logie Baird el 1925, però el seu invent tenia un problema, provocava mal de cap, però aquest problema va ser millorat al 1936 per el rus Isaac Shoenberg.


 En els orígens de la televisió es van exposar diverses solucions mecàniques, com el disc de Nipkow, el 1910, però, es van rebutjar aquests sistemes mecànics en benefici dels sistemes de captació totalment electrònics actuals.
El 1925 l'inventor escocès John Logie Baird efectua la primera experiència real utilitzant dos discs, un en l'emissor i un altre en el receptor, que estaven units al mateix eix perquè el seu gir fora síncron i separats per 2 mm.
Les primeres emissions públiques de televisió les va efectuar la  a Anglaterra el 1927, i  als Estats Units el 1930. En ambdós casos es van utilitzar sistemes mecànics i els programes no s'emetien amb un horari regular.
La primera emissora amb programació i horari regular va ser creada el 1930 a Berlín per Manfred von Ardenne.  



ARA A L'ACTUALITAT DELS TELEVISORS  HAN CAMBIAT MOLTES COSSES :


A la fi dels anys 1980 es van començar a desenvolupar sistemes de digitalització. La digitalització en la televisió té dues parts ben diferenciades. D'una banda hi ha la digitalització de la producció i per l'altre la de la transmissió.
Quant a la producció es van desenvolupar diversos sistemes de digitalització. Els primers d'ells estaven basats en la digitalització del senyal composta de vídeo que no van tenir èxit. El plantejament de digitalitzar les components del senyal de vídeo, és a dir la luminància i les diferències de color, va ser el que va resultar més idoni
.

Resultado de imagen de television curva



opinió personal


Al meu entendre la televisió és una pèrdua del temps. Tot i que la televisió pot ser el lloc on la família es reuneix no servirà ni cas a menys que discuteix la família el programa. Jo penso que de vegades els personatges afecten els teleespectadors a no ser la mateixa persona. Crec que la televisió pot tenir un impacte enorme en el món i no és sempre un impacte bo. Bé. No dic que la televisió és una cosa dolenta, sinó la gent pot passar el temps fent alguna cosa més productiva.